"Mentre vivim"

Des de la ment.

"COSTA BARCELONA WEEK": Jornada Professional sobre Natura i Sostenibilitat a Costa Barcelona.

Escrito por Vinyarta 27-05-2017 en Des de la ment.. Comentarios (0)

Aquest mes de maig del 2017 (any del Turisme Sostenible) ha tingut lloc al Museu de Ciències Naturals de Granollers una jornada professional sobre natura i sosteniblitat, dintre del marc "Costa Barcelona Week", a la que "Masia Spa Can Pascol Turisme Sostenible", ha estat convidada, amb mi com a portaveu,  a una taula rodona per parlar de les nostres experiències com a casa rural sostenible. El meu agraïment a Anna Cano Linares de "Rural y Social", per convidar-me i donar-me la possibilitat de parlar de les nostres iniciatives profesionals i dels nostres projectes sostenibles. I també per tindre l'oportunitat d'escoltar i compartir opinions de turisme sostenible amb els companys de taula: Mariona Mallafrè (Marketing Manager de "Mas Salagros EcoResort"), Evarist March (Biòleg i guia naturalista de "Naturalwalks") i Elena Boadas (Directora de Fundació CRAM per a la conservació i recuperació d'animals marins).

Parlar del projecte de sostenibilitat, si es part de la teva forma d'entendre la vida amb gent que pensa igual que tu i que està en la tasca, es molt fàcil, per moltes dificultats governamentals que ens trobem pel camí. Però per desgracia tot i que cada vegada hi ha més conscienciació ciutadana, la meva percepció es que seguim sent minoria els que veiem en la sostenibilitat la única forma possible de construir el futur. 

No tenim prou amb que, tot i estant en un país al sud d' Europa dels que més hores té de sol, des del govern no ens deixin aprofitar la llum solar (hem de passar tots per ENDESA: "La seva Màquina de fer diners"), que a sobre, els que volem tirar endavant el nostre projecte professional de forma sostenible tenim que fer inversions gegantines sense cap recolzament, ni reconeixement. Mentre en altres paisos veïns, el Turisme Rural no s'entén si no es sostenible. No podem estar transportant gent de les grans ciutat al medi rural per que vinguin a contaminar-lo. Fa falta posar-s'hi, des de dalt i des de baix, cal prendre consciència. 

Nosaltres, des de Masia Spa Can Pascol, ens hem tingut que especialitzar en "Turisme de Qüalitat" per poder dur a terme la nostre tasca sostenible, es a dir: - Per diferenciar-nos de la competència posem un Spa d'ús exclusiu, però necessitem de les energies sostenibles i renovables per poder mantenir la despesa que suposa escalfar a 34 graus més de 10 mil litres d'aigua durant tot l'any. La inversió en Energies Alternatives Sostenibles (Biomassa, Solar ...) es molt alta però el fet d'especialitzar-nos en "Turisme de Qualitat i Wellnes" farà que la nostre inversió sigui rentable (el peix que es mossega la cua). -Al mateix temps al apostar per un projecte sostenible tenim que mirar per els productes de proximitat i de Km. 0. Al estar ubicats al Penedès, entre vinyes i boscos, el turisme del vi ens converteix en "Enoturisme de Qualitat" oferint als nostres clients tot tipus d'experiències entre vinyes com: visites guiades a caves i bodegues de la zona, tastets, maridatges, excursions  entre vinyes, cuina de Km.0 ... i oferint també, Massatges i Tractaments corporals i facials de Viterapia al nostre Spa que amplien la nostre oferta Wellnes. 

"No pots oferir Sostenibilitat sense oferir Qüalitat i la Qüalitat no es rentable si no es mitjançant l'energia Sostenible".

Tot i així aquesta es una aposta de futur, nosaltres creiem que la única opció per el Turisme del Futur, molt sensible i personal. Es una forma de entendre la vida, de viure-la, que està molt lluny de la majoritària. L'estat del nostre planeta ho demostra. El perfil de client majoritari de Masia Spa Can Pascol, desafortunadament, no es encara el d'un client ecològic. Tampoc es el d'un enoturista. La majoria dels nostres clients no venen per que som una Casa Rural Ecològica o per fer Turisme del Vi, la majoria ens escolleixen per el nostre Spa i per passar uns dies al mig de la natura lluny del soroll de la ciutat, molts d' ells amb la seva mascota. Clar que tenim clients ecològics i molt conscienciats, però son minoria, tot i que quasi  tots els nostres clients fan el  reciclatge de brosses, hi ha un número molt gran de viatgers que no estalvia gens en aigua ni en llum quan estan fora de casa, la mentalitat de "fer gasto que per això hem pagat" impera. Pot ser a casa seva s'ho miren més per estalviar diners però no ho fan per el planeta per que si fos així ho farien sempre, també quan viatgen. Son molts els que no entenen que el termòstat de la calefacció no pugi de 22 graus o l'aire condicionat no baixi de 23; temperatures, l'alta a l'hivern i la baixa a l'estiu, més que suficients per sentir-se a gust. Si per ells fos la calefacció a l'hivern ens la trobaríem a 27 graus i l'aire a l'estiu a 16 graus, i amb les portes obertes!! Cada kilowat hora d’ energia que consumim suposa l’ emissió de més de 400 gr de CO2 a l’ atmosfera, i a més una diferència de temperatura amb l’ exterior superior a 10-12 graus no es saludable.

Per contribuir a conservar la salut del Planeta i per rendibilitzar el nostre negoci, a Masia Spa Can Pascol,  hem fet una gran inversió en sostenibilitat, en Energia Solar i en Biomassa, també en l' electròlisi de les dues piscines d'aigua salada (l'exterior i la climatitzada), el clor es un producte molt perjudicial per la natura. Però també hem invertit en petites coses no tant costoses, que es poden anar fent poc a poc, i que impedeixen que els nostres clients es puguin deixar el jacuzzi obert o l'aire condicionat encès amb les portes obertes (amb instal·lacions de parada automàtica). La recirculació de l'aigua i els filtres en totes les aixetes ens ajuden a l'estalvi d' aigua, l'aprofitament  de la llum natural amb ulls de bou amb tubs solars, claraboies, finestres més grans o cortines que deixin passar la llum (es molt beneficiós per la salut despertar-se amb la llum del sol) també ens estalvien molta electricitat, com la il·luminació amb  leds (de llum càlida) que tot i sent una mica més cars gasten menys i duren més. Els vidres de doble fulla i càmera d'aire en portes i finestres ajuden a conservar la temperatura interior al igual que un bon aïllament del sostre. Els electrodomèstics Eco de sèrie A gasten menys electricitat i aigua. Fomentem la utilització de vaixella de vidre i no de plàstic, i tovallons i estovalles de roba i no de paper. No utilitzem productes de neteja nocius per el medi com la llegiu. Fem una compra responsable amb productes de Km.0, fomentem la separació de brosses a la cuina, reciclant l'oli de cuina, reciclant medicaments, piles, paper ... 

La  visió de "Masia Spa Can Pascol" (un petit negoci familiar) sobre el Turisme Rural, va ser una molt petita aportació a la taula rodona sobre natura i sostenibilitat  del passat 19 de maig a Granollers al costat d' altres visions molt més amplies que van aportar sobre turisme i sostenibilitat altres assistents amb experiències més globals. El que si tenim clar des d'aquest petit raconet de l'Alt Penedès es que si el turisme del present no comença a ser sostenible, no serà possible en el futur. De la mateixa manera que si el present no comença a ser sostenible, el futur no existirà. 


"L'ALIMENTACIÓ DEL FUTUR"

Escrito por Vinyarta 22-11-2016 en Des del cos.. Comentarios (0)

llagosta-.-dibuix-a-tinta-28x21cm..png


Pot ser la humanitat vegi ben aviat un saltamartí, una larva o una formiga tal com ara veu una sardina, una gamba o un porc, com un suculent aliment ple de proteïnes amb molts elements nutritius. Segurament quan ja no quedin ni sardines ni gambes al  mar i això passarà en menys de 50 anys. Des del futur veurem horroritzats el maltractament animal que tenia lloc en la indústria càrnia, mirarem enrere posant mans al cap i crit al cel, pensant amb la matança del porc perpetuada per els nostres ancestres: si, el porc, un animal del que s'aprofitava tot ... Però un animal amb una intel·ligència d'un nen de 5 anys !! Quina bestiesa !! El mateix que ara podem sentir per els grans e intel·ligents mamífers marins que es caçaven al mar durant segles passats, de les balenes també s'aprofitava tot. Encara avui en dia hi ha besties descerebrats per el nostre planeta dedicant-se a aquesta cruel pràctica com si els hi anés la vida.

Si tenim en compte tots els avantatges que tenen els insectes com font d'aliment podem apostar que la indústria alimentaria ja està mans a l'obra, aviat els supermercats estaran plens de "nocilla de larves i cacau", de "burguers d'escarabat" i de mil processats més a base d'aquests primitius animalons. A part de ser font de proteïnes i de greixos, son barats. Hi han quasi 2.000 especies de insectes comestibles al món, a Àsia i Àfrica ja fa dies que hi fan "pinxos",  molt nutritius i econòmics. La cria i industrialització de insectes genera molts menys residus contaminants que la explotació càrnia de petits i grans mamífers i d'aus, no oblidem que les "caques de vaca" i el metà que deixen anar a l'atmosfera son el exponent més gran, o un dels més grans, en el tema del canvi climàtic. Els insectes son fàcils de transportar i serveixen com aliment en piscifactories. Produeixen molta més carn que un bou per el mateix pes de cereals consumits: un bou per 10 Kg de cereals menjats produeix 1 Kg de carn, els insectes en produeixen 8Kg. Increïble no !! 

Ara bé, per sort pels que ja estàveu fen arcades en el futur pròxim també podrem comptar amb alternatives a formigues i saltamartins. Estem salvats !!  Salvats per lo menys visualment, i a més no caldrà ni anar a comprar el menú, ens el imprimirem des de casa en 3D !!  Dic visualment per que una impressora alimentaria en 3D funciona amb cartutxos d'impressió plens d'elements comestibles, com ara proteïnes vegetals o animals, i les proteïnes animals ja sabem d'on s'obtindran en el futur. Clar que per un carnívor empedreït no serà el mateix un escarabat punxat en un pal per molt cruixent que estigui, que en forma d'una exquisida hamburguesa. A més en els laboratoris ja estan investigant com cultivar fibres musculars de vaca sense tindre que criar-les; esperançador ... Hamburgueses i entrecottes de boví es podran imprimir en un futur ... Faltarà veure com es solucionen els problemes esdevinguts en la nostra salut per l'ús d'additius com conservants o colorants o per els organismes vegetals genèticament modificats o transgènics ...

Si més no la salut del nostre planeta ho agrairà, "no hay mal que por bien no venga". Produir el menjar a casa serà molt menys contaminant , s'evitaran els problemes de conservació i de transport d'aliments. Si la humanitat arriba a temps podrà aturar el canvi climàtic, la contaminació per el transport d'aliments per terra o mar s'aturarà, les taronges, pomes o els iogurts deixaran de fer mils de kilòmetres; deixarem de malbaratar collites i àpats, i les "caques de vaca" deixaran d'emetre metà a l'atmosfera.

"CEREALS A LA BORSA. EL NEGOCI DE L'ALIMENTACIÓ".

Escrito por Vinyarta 13-07-2016 en Des de la ment.. Comentarios (1)

Dibuix a carbonet (Sense títol). S. Vinyarta, 1987.


Mentre més de 800 milions de persones no tenen aliments a diari o els tenen insuficients, insans o poc nutritius, milions de persones al mon mengen més del que necessiten, tenen problemes d'obesitat i  tones d'aliments son llençades diàriament a les escombraries.

La major part d'aliments venen carregats de químics, fertilitzants o manipulats genèticament. La producció d'aliments es una de les més grans industries de la globalització, un gran negoci, no compta qui menja, compta quan es guanya. Amb aquesta recepta la terra del nostre planeta està sent explotada per produir combustibles en lloc d'aliments. Cereals que juguen en borsa convertits en agrocombustibles per automòbils, cereals contaminats i contaminants de sols, aigua, llavors i de la nostre salut. I això no es res comparat amb el imparable augment del consum mundial de carn, la producció d'aliments per fer pinsos es esfereïdora, pinsos que alimentaran a milions d'animals esclavitzats en insalubres granges industrials amb el propòsit de convertir-se en el nostre aliment, indústria ramadera responsable d'un tant per cent molt elevat de les emissions d'efecte hivernacle que es un dels principals factors que contribueixen a la desforestació i al canvi climàtic.

El 75% de les llavors del nostre planeta estan en mans de només 10 empreses, entre las quals es troba Monsanto, multinacionals aquestes que dominen el mercat dels pesticides químics utilitzats en els cultius a nivell mundial.. El sector està en poques mans, donant molt poder tant en el control dels preus, com en el de les reserves i el de decisions polítiques. Mentre les multinacionals es reparteixen Africa, els agricultors locals no tenen accés a les seves terres ni als seus cultius autòctons. Cada cop faran falta més terres cultivables per alimentar a tot el planeta, amb el seu conseqüent increment d'aigua potable per adequar la producció agroalimentària a la demanda, i amb el canvi climàtic el problema no fa més que agreujar-se. Parlar de canvi climàtic es parlar d'enorme crisi i tots seguim com si no passes res.

Mentre les nostres pomes viatgen cap a Polònia, les pomes de Xile viatgen cap a nosaltres, el consum s'ha tornat boig, contaminem estúpidament el planeta amb innecessaris transports alimentaris. Desconeixem com s'elaboren els productes que consumim, de on venen o el que valen realment. Molts aliments es malmeten en els nostres frigorífics, kilos de fruites i verdures es llencen durant la distribució per no complir els criteris estètics que demanen els consumidors. Molts aliments s'adulteren amb pigments durant la industrialització per tindre millor color o amb medicaments i antibiòtics en nom de la nostre salut, quan el més saludable seria no menjar-los.

Sens dubte hem de ser més conscients i canviar les nostres costums de compra, hem de ser més responsables amb el nostre consum i amb el nostre entorn si volem que les coses canviïn i el desastre s'aturi. Es un tema que hem de gestionar nosaltres sols, des del sentit comú, sense esperar que ningú ho faci per nosaltres. Per un altre banda, la inversió en el sector agrícola ara es una de les inversions més productives per el que eliminar la fam al mon no es només un imperatiu moral, te sentit des d'un punt de vista econòmic. Una excusa que a uns pocs amb molt poder els hi va molt bé.

S. Vinyarta.



Llibres interessants sobre el tema: "El negocio de la comida", de Esther Vivas Esteve. "Vivan los animales", de Jesús Mosternin.


"COM FORMIGUES".

Escrito por Vinyarta 10-04-2016 en Des de la ment.. Comentarios (0)

S. Vinyarta. Dibuix a tinta Serie formigues, 28x16cm.


Recordo que quan era petita  em quedava embadalida mirant a les formigues. Teniem una genial casa de camp cap al interior de Castelldefels Platja per passar l'estiu, amb un immens tros de natura al davant i a 10 minuts de la platja a peu. Esta clar que als anys 60's-70's Castelldefels no era el que es ara, era un petit paradís molt a prop de Barcelona. 

Com us deia, flipava mirant a les formigues. Com carregaven amb provisions cap el niu, cap aquells mini volcans que eren l' entrada a casa seva. Com interactuaven entre elles quan es trobaven en contra direcció per el mateix camí, imaginava que eren persones que es trobaven per el carrer i es saludaven - Hola bon dia, cóm va avui la feina !! Les comparava amb els humans, amb les seves estructures socials: els carrers, les botigues, de compres, de passeig, families, obrers, cuiners, la reina ... Una societat una mica més rudimentària que la humana però molt semblant. Tindrien escoles a la seva manera, i no necessitaven ni joguines, ni llibres, ni cinema, ni música, per que tenien la natura per sortir a jugar i a aprendre cada dia. Es un fet que la imaginació d'un nen es inesgotable i la meva era infinita.

I si no necessitéssim de tantes coses per viure ??... I si fos suficient l' art de la natura per gaudir de la vida... Suposo que en un principi era així, aquells humans primitius pintant en les parets de les coves que els hi feien de casa ... Les coses no han canviat tant. Per sort tecnològicament si que em evolucionat molt, per lo bo i per lo dolent es clar, això va a l' una per desgracia. Però socialment anem a pas de formiga... Pot ser si fóssim immortals i no tinguéssim de fotre ma de la memòria col·lectiva, la nostre evolució hagués sigut més ferma i positiva. Clar que alguna cosa em diu que la immortalitat tampoc es la solució. Per un altre part lo de la memòria col·lectiva els hi va molt millor a les formigues, amb les seves rudimentàries societats, que a nosaltres els humans molt més individualistes i complexes, caldria tenir memòria de formiga... En tot cas estic segura de que hi han persones molt més evolucionades que altres, i es possible que els més evolucionats siguin els que tenen més memòria col·lectiva, o social. Crec que la memòria social ens fa menys egoistes, més empàtics, pot ser més complicats, però també més intel·ligents i sensibles, més creatius, més artistes, més espirituals ... Més de tot allò que ens diferència de la resta d'animals. 

I tot gracies a les formigues ... Espero que us agradi el dibuix.