"Mentre vivim"

Des dels sentits.

"COSTA BARCELONA WEEK": Jornada Professional sobre Natura i Sostenibilitat a Costa Barcelona.

Escrito por Vinyarta 27-05-2017 en Des de la ment.. Comentarios (0)

Aquest mes de maig del 2017 (any del Turisme Sostenible) ha tingut lloc al Museu de Ciències Naturals de Granollers una jornada professional sobre natura i sosteniblitat, dintre del marc "Costa Barcelona Week", a la que "Masia Spa Can Pascol Turisme Sostenible", ha estat convidada, amb mi com a portaveu,  a una taula rodona per parlar de les nostres experiències com a casa rural sostenible. El meu agraïment a Anna Cano Linares de "Rural y Social", per convidar-me i donar-me la possibilitat de parlar de les nostres iniciatives profesionals i dels nostres projectes sostenibles. I també per tindre l'oportunitat d'escoltar i compartir opinions de turisme sostenible amb els companys de taula: Mariona Mallafrè (Marketing Manager de "Mas Salagros EcoResort"), Evarist March (Biòleg i guia naturalista de "Naturalwalks") i Elena Boadas (Directora de Fundació CRAM per a la conservació i recuperació d'animals marins).

Parlar del projecte de sostenibilitat, si es part de la teva forma d'entendre la vida amb gent que pensa igual que tu i que està en la tasca, es molt fàcil, per moltes dificultats governamentals que ens trobem pel camí. Però per desgracia tot i que cada vegada hi ha més conscienciació ciutadana, la meva percepció es que seguim sent minoria els que veiem en la sostenibilitat la única forma possible de construir el futur. 

No tenim prou amb que, tot i estant en un país al sud d' Europa dels que més hores té de sol, des del govern no ens deixin aprofitar la llum solar (hem de passar tots per ENDESA: "La seva Màquina de fer diners"), que a sobre, els que volem tirar endavant el nostre projecte professional de forma sostenible tenim que fer inversions gegantines sense cap recolzament, ni reconeixement. Mentre en altres paisos veïns, el Turisme Rural no s'entén si no es sostenible. No podem estar transportant gent de les grans ciutat al medi rural per que vinguin a contaminar-lo. Fa falta posar-s'hi, des de dalt i des de baix, cal prendre consciència. 

Nosaltres, des de Masia Spa Can Pascol, ens hem tingut que especialitzar en "Turisme de Qüalitat" per poder dur a terme la nostre tasca sostenible, es a dir: - Per diferenciar-nos de la competència posem un Spa d'ús exclusiu, però necessitem de les energies sostenibles i renovables per poder mantenir la despesa que suposa escalfar a 34 graus més de 10 mil litres d'aigua durant tot l'any. La inversió en Energies Alternatives Sostenibles (Biomassa, Solar ...) es molt alta però el fet d'especialitzar-nos en "Turisme de Qualitat i Wellnes" farà que la nostre inversió sigui rentable (el peix que es mossega la cua). -Al mateix temps al apostar per un projecte sostenible tenim que mirar per els productes de proximitat i de Km. 0. Al estar ubicats al Penedès, entre vinyes i boscos, el turisme del vi ens converteix en "Enoturisme de Qualitat" oferint als nostres clients tot tipus d'experiències entre vinyes com: visites guiades a caves i bodegues de la zona, tastets, maridatges, excursions  entre vinyes, cuina de Km.0 ... i oferint també, Massatges i Tractaments corporals i facials de Viterapia al nostre Spa que amplien la nostre oferta Wellnes. 

"No pots oferir Sostenibilitat sense oferir Qüalitat i la Qüalitat no es rentable si no es mitjançant l'energia Sostenible".

Tot i així aquesta es una aposta de futur, nosaltres creiem que la única opció per el Turisme del Futur, molt sensible i personal. Es una forma de entendre la vida, de viure-la, que està molt lluny de la majoritària. L'estat del nostre planeta ho demostra. El perfil de client majoritari de Masia Spa Can Pascol, desafortunadament, no es encara el d'un client ecològic. Tampoc es el d'un enoturista. La majoria dels nostres clients no venen per que som una Casa Rural Ecològica o per fer Turisme del Vi, la majoria ens escolleixen per el nostre Spa i per passar uns dies al mig de la natura lluny del soroll de la ciutat, molts d' ells amb la seva mascota. Clar que tenim clients ecològics i molt conscienciats, però son minoria, tot i que quasi  tots els nostres clients fan el  reciclatge de brosses, hi ha un número molt gran de viatgers que no estalvia gens en aigua ni en llum quan estan fora de casa, la mentalitat de "fer gasto que per això hem pagat" impera. Pot ser a casa seva s'ho miren més per estalviar diners però no ho fan per el planeta per que si fos així ho farien sempre, també quan viatgen. Son molts els que no entenen que el termòstat de la calefacció no pugi de 22 graus o l'aire condicionat no baixi de 23; temperatures, l'alta a l'hivern i la baixa a l'estiu, més que suficients per sentir-se a gust. Si per ells fos la calefacció a l'hivern ens la trobaríem a 27 graus i l'aire a l'estiu a 16 graus, i amb les portes obertes!! Cada kilowat hora d’ energia que consumim suposa l’ emissió de més de 400 gr de CO2 a l’ atmosfera, i a més una diferència de temperatura amb l’ exterior superior a 10-12 graus no es saludable.

Per contribuir a conservar la salut del Planeta i per rendibilitzar el nostre negoci, a Masia Spa Can Pascol,  hem fet una gran inversió en sostenibilitat, en Energia Solar i en Biomassa, també en l' electròlisi de les dues piscines d'aigua salada (l'exterior i la climatitzada), el clor es un producte molt perjudicial per la natura. Però també hem invertit en petites coses no tant costoses, que es poden anar fent poc a poc, i que impedeixen que els nostres clients es puguin deixar el jacuzzi obert o l'aire condicionat encès amb les portes obertes (amb instal·lacions de parada automàtica). La recirculació de l'aigua i els filtres en totes les aixetes ens ajuden a l'estalvi d' aigua, l'aprofitament  de la llum natural amb ulls de bou amb tubs solars, claraboies, finestres més grans o cortines que deixin passar la llum (es molt beneficiós per la salut despertar-se amb la llum del sol) també ens estalvien molta electricitat, com la il·luminació amb  leds (de llum càlida) que tot i sent una mica més cars gasten menys i duren més. Els vidres de doble fulla i càmera d'aire en portes i finestres ajuden a conservar la temperatura interior al igual que un bon aïllament del sostre. Els electrodomèstics Eco de sèrie A gasten menys electricitat i aigua. Fomentem la utilització de vaixella de vidre i no de plàstic, i tovallons i estovalles de roba i no de paper. No utilitzem productes de neteja nocius per el medi com la llegiu. Fem una compra responsable amb productes de Km.0, fomentem la separació de brosses a la cuina, reciclant l'oli de cuina, reciclant medicaments, piles, paper ... 

La  visió de "Masia Spa Can Pascol" (un petit negoci familiar) sobre el Turisme Rural, va ser una molt petita aportació a la taula rodona sobre natura i sostenibilitat  del passat 19 de maig a Granollers al costat d' altres visions molt més amplies que van aportar sobre turisme i sostenibilitat altres assistents amb experiències més globals. El que si tenim clar des d'aquest petit raconet de l'Alt Penedès es que si el turisme del present no comença a ser sostenible, no serà possible en el futur. De la mateixa manera que si el present no comença a ser sostenible, el futur no existirà. 


EDUARD DE NEGRI ENTREVISTA - "Músics del Penedès".

Escrito por Vinyarta 25-02-2017 en Des dels sentits.. Comentarios (0)

Entrevista Eduard de Negri TVV

Us deixo l'entrevista de Televisió de Vilafranca feta a l'Eduard de Negri el passat mes de gener 2017 a Natural Sound Estudi ( Masia Can Pascol. Pontons. Alt Penedès). On va ser gravat el seu últim disc "Esperit del vent".

"L'ALIMENTACIÓ DEL FUTUR"

Escrito por Vinyarta 22-11-2016 en Des del cos.. Comentarios (0)

llagosta-.-dibuix-a-tinta-28x21cm..png


Pot ser la humanitat vegi ben aviat un saltamartí, una larva o una formiga tal com ara veu una sardina, una gamba o un porc, com un suculent aliment ple de proteïnes amb molts elements nutritius. Segurament quan ja no quedin ni sardines ni gambes al  mar i això passarà en menys de 50 anys. Des del futur veurem horroritzats el maltractament animal que tenia lloc en la indústria càrnia, mirarem enrere posant mans al cap i crit al cel, pensant amb la matança del porc perpetuada per els nostres ancestres: si, el porc, un animal del que s'aprofitava tot ... Però un animal amb una intel·ligència d'un nen de 5 anys !! Quina bestiesa !! El mateix que ara podem sentir per els grans e intel·ligents mamífers marins que es caçaven al mar durant segles passats, de les balenes també s'aprofitava tot. Encara avui en dia hi ha besties descerebrats per el nostre planeta dedicant-se a aquesta cruel pràctica com si els hi anés la vida.

Si tenim en compte tots els avantatges que tenen els insectes com font d'aliment podem apostar que la indústria alimentaria ja està mans a l'obra, aviat els supermercats estaran plens de "nocilla de larves i cacau", de "burguers d'escarabat" i de mil processats més a base d'aquests primitius animalons. A part de ser font de proteïnes i de greixos, son barats. Hi han quasi 2.000 especies de insectes comestibles al món, a Àsia i Àfrica ja fa dies que hi fan "pinxos",  molt nutritius i econòmics. La cria i industrialització de insectes genera molts menys residus contaminants que la explotació càrnia de petits i grans mamífers i d'aus, no oblidem que les "caques de vaca" i el metà que deixen anar a l'atmosfera son el exponent més gran, o un dels més grans, en el tema del canvi climàtic. Els insectes son fàcils de transportar i serveixen com aliment en piscifactories. Produeixen molta més carn que un bou per el mateix pes de cereals consumits: un bou per 10 Kg de cereals menjats produeix 1 Kg de carn, els insectes en produeixen 8Kg. Increïble no !! 

Ara bé, per sort pels que ja estàveu fen arcades en el futur pròxim també podrem comptar amb alternatives a formigues i saltamartins. Estem salvats !!  Salvats per lo menys visualment, i a més no caldrà ni anar a comprar el menú, ens el imprimirem des de casa en 3D !!  Dic visualment per que una impressora alimentaria en 3D funciona amb cartutxos d'impressió plens d'elements comestibles, com ara proteïnes vegetals o animals, i les proteïnes animals ja sabem d'on s'obtindran en el futur. Clar que per un carnívor empedreït no serà el mateix un escarabat punxat en un pal per molt cruixent que estigui, que en forma d'una exquisida hamburguesa. A més en els laboratoris ja estan investigant com cultivar fibres musculars de vaca sense tindre que criar-les; esperançador ... Hamburgueses i entrecottes de boví es podran imprimir en un futur ... Faltarà veure com es solucionen els problemes esdevinguts en la nostra salut per l'ús d'additius com conservants o colorants o per els organismes vegetals genèticament modificats o transgènics ...

Si més no la salut del nostre planeta ho agrairà, "no hay mal que por bien no venga". Produir el menjar a casa serà molt menys contaminant , s'evitaran els problemes de conservació i de transport d'aliments. Si la humanitat arriba a temps podrà aturar el canvi climàtic, la contaminació per el transport d'aliments per terra o mar s'aturarà, les taronges, pomes o els iogurts deixaran de fer mils de kilòmetres; deixarem de malbaratar collites i àpats, i les "caques de vaca" deixaran d'emetre metà a l'atmosfera.

CIVET DE LLOM DE SENGLAR.

Escrito por Vinyarta 23-04-2016 en Des dels sentits.. Comentarios (0)

Després de més de 20 anys cuinant senglar, aquesta es sens dubte la manera de cuinar-lo que millor resultat m'ha donat. Des de que ja fa uns quants anys vaig tindre el primer Restaurant al carrer Aribau de Barcelona fins ara, he cuinat el porc senglar del dret i del revés mil vegades. L' experiència es un grau i després de tantes  opcions,  tot i estant segura de que a alguns cuiners de "la vieja escuela" potser no els hi agradaria gaire, ho tinc clar, aquesta es la recepta que us vull transmetre . El meu pare, un romàntic caçador de segles passats, em proveïa de força senglar al restaurant, de manera que podia cuinar-lo a preu de menú, els meus clients estaven encantats!! Ja fa anys que no puc cuinar aquells senglars que el meu pare sacrificava de forma tan íntegra: li agradava pujar fins el més alt, pocs companys podien seguir-lo, amb una sol cartutx com a munició, si amb aquest sol cartutx no caçava res baixava de buit fins la propera. Ja  fa alguns anys que va morir a dalt de tot del Pirineu, caçant ... Des de les hores el compro, escollint la peça i caçat al Penedès. Tot i que fa temps que vaig deixar de menjar carn vermella,  el segueixo cuinant per clients i amics.

1- Tallem el llom-s a daus (calculeu 150 grs. de carn per comensal). El llom-s de senglar té que haver estat congelat al menys un parell de dies, la congelació ajuda a estovar les fibres de la carn. Hem de pensar que aquests animals tenen la carn més forta i musculada que les besties de granja. La part del llom es la meva preferida per estofar, es uniforme, gustosa i més tendre, sense greix.

2- Mesclem el llom tallat amb les verdures tallades en juliana i el vi. Un bon vi negre, a mi m'agrada utilitzar vins amb cos tipus "Sangre de toro" de Torres o un Rioja tipus "Viña Pomal" ... Verdures (millor de cultiu ecològic, de no ser-ho netejar bé sota l'aigua): ceba tendre, all negre, llorer, romaní, farigola, pastanaga, pebrots vermell i verd i api. La meitat de pes de verdures que de carn.

3 i 4- El vi te que cobrir el conjunt, tapem amb paper film i deixem macerar 48h. a la nevera. La maceració seguirà estovant la carn de senglar.

5- Colem el vi i reservem. Amb uns guants fins de metge ens disposem a separar els daus de carn de les verdures, de manera que tenim per una part el vi, per un altre els vegetals i per un altre la carn.

6- Aspecte d'un dau de carn macerat 48h. amb vi negre i les verdures i herbes. El seu aspecte ja es més melós, més tendre.

7- Fregim els daus de carn amb abundant oli de girasol fins que quedin daurats, així després amb la cocció quedaran amb més cos. Els fregim sense farina, per restar calories. Molt important deixar la carn escorre el temps que faci falta sobre paper secant de cuina per que perdi tot l'oli, tot. Reservem la carn a la nevera.

8- Aspecte d'un dau de carn fregit i escorregut. Daurat per fora i cru per dintre, sense restes d'oli.

9- Posem tots els vegetals a la cassola amb un raig d'oli d'oliva i coem. 

10- Quant els vegetals estan al "dente" afegim una quantitat raonable de sofregit de tomàquet casolà, remenem i deixem coure uns minuts. Per fer el sofregit de tomàquet necessitem 1kg. de tomacons madurs, millor ecològics (si no ho son netejar-los molt bé), tallar-los per la meitat i posar-los a la cassola amb un raig d'oli d'oliva, una ceba tendre tallada en juliana i uns 4 dents d'all negre. Deixar coure a foc molt suau 1-1.30h,  semitapat, tot anant remenant. Salpebrar al gust, afegir una polsada de sucre negre per treure l'acidés i passar tot el conjunt per el passapurés. Amb 1 Kg. de tomacons obtenim uns 500-600 gr. de salsa depenent de la maduració dels tomàquets. Si la quantitat de senglar que volem guisar no es molt gran per suposat que ens sobrarà sofregit, però ja el tindrem per qualsevol altre plat (ja posats a fer salsa de tomàquet casolana val la pena fer-ne al menys 1 Kg).

11- Afegim el vi de la maceració que havíem reservat, remenem i deixem coure una 1/2h.

12- Passem el conjunt de vegetals i vi per el túrmix, i després per el xino. Així obtindrem una salsa per el estofat fina i consistent.

13- Salpebrem la salsa i escalfem.

14- Afegim a la cassola la carn que havíem reservat i el tap de suro del vi de la maceració. El suro quan bull té la propietat de estovar la carn. Es un vell truc de caçadors que també utilitzen a Galícia quan fan bullir el pop, hi ha qui pensa que es una bestiesa, però a mi sempre m'ha donat un resultat excel·lent. Deixem coure el estofat a foc suau i anem remenant fins que la carn estigui del tot cuita. Ha de quedar tendre i melosa. Podem anar afegint brou si cal, si la salsa s' espessa massa (normalment no cal). El brou a de ser suau per no restar protagonisme a la carn de senglar, millor de pollastre i verdura. De no tindre brou podem afegir una mica d'aigua, millor d'osmosi o embotellada.

15- Quant la carn estigui tendre treure'm el tap de suro i afegirem una cullerada sopera de melmelada de tomàquet casolana. També podem afegir-la de gerds (arándanos), maduixa, figues o mores, però jo prefereixo la de tomàquet. La faig com la salsa de tomàquet que hem preparat abans per fer l'estofat, però sense salpebrar-la i afegint bastant més sucre negre, la deixo bullir a foc molt suau sense parar de remenar i la passo per el túrmix i per el xino, en lloc de fer servir el passapurés, per que quedi més fina. També la podeu comprar feta.

16- Per últim només ens quedarà afegir unes cebes baby que primer haurem fregit amb oli de girasol i deixat escórrer del tot. També podem acompanyar de patates bullides baby o d'arròs blanc o integral si ho preferim... Acabem de salpebrar l'estofat al gust. La melmelada de tomàquet, l'all negre i les cebes baby ens donaran un punt dolç en contrast de la fortor de la carn de senglar, deixant un gust molt agradable. 

17- Aspecte d'un dau de carn un cop estofat, ha de que dar molt tendre i gustós.

18- Ració de Civet de llom de porc senglar.



"EDUARD I DYLAN"

Escrito por Vinyarta 05-04-2016 en Des dels sentits.. Comentarios (0)

VideoDylan

Avui, un dia plujós amb molta boira a Pontons, i mentre es cou el brou de verdures i pollastre (tot eco, es clar) en la meva super-cuina Smeg, per la qual no passen els anys, escolto música. Escolto l' Esperit del vent ...

El guitarrista, Eduard de Negri. El tema del vídeo, Dylan. El guitarrista, el meu company. El Dylan, el nostre fill. Així dons com no podia ser d'un altre manera: el meu guitarrista preferit i un dels seus millors temes, el que li va dedicar al nostre fill en el seu últim disc "Esperit del vent", gravat a Natural Sound Estudi, a Masia Can Pascol, a Pontons, a l' Alt Penedès, al 2015.

Es una fortuna !!  Tot queda a casa, en família. Música i cuina, cuina i música, treball i art, art alliberador, art i més art per els 5 sentits, a l'Alt Penedès, a Masia Can Pascol, a casa, al cos... El que està clar, es que mentre vivim, els humans necessitem grans dosis d'encantament per als sentits per tal de fer la vida més fàcil (no vull dir suportable), i als sentits es preferible encantar-los amb  sobredosis d'art que amb sobredosis d'alcohol i atracaments de menjar (paraula de cuinera). Al menys a partir dels 50, podeu estar segurs. I això al Penedès no es tan fàcil !!  No per falta d'art, no,no,no... sinó per excés de bon vi  i de tants altres productes gastronòmics d'aquesta terra :)  Diuen que la música desperta en el nostre cervell els mateixos plaers que la bona taula o que el sexe ...

Espero que us agradi el Tema, ideal per escoltar en un dia plujós com avui. I que també us agradi el Vídeo, que per cert, està realitzat per el meu cunyat, Miquel Navarro. (Cliqueu VideoDylan per veure'l).

M'encanta la pluja, ella també embadaleix els meus sentits. Vaig a encendre la llar de foc ....