"Mentre vivim"

Curiosa de mena la meva inspiració es la vida.

Activa, energètica, idealista, optimista, res es impossible. Ara que tinc temps i mentre vivim vull compartir amb vosaltres les meves troballes, pensaments i moments.

CIVET DE LLOM DE SENGLAR.

Escrito por Vinyarta 23-04-2016 en Des dels sentits.. Comentarios (0)

Després de més de 20 anys cuinant senglar, aquesta es sens dubte la manera de cuinar-lo que millor resultat m'ha donat. Des de que ja fa uns quants anys vaig tindre el primer Restaurant al carrer Aribau de Barcelona fins ara, he cuinat el porc senglar del dret i del revés mil vegades. L' experiència es un grau i després de tantes  opcions,  tot i estant segura de que a alguns cuiners de "la vieja escuela" potser no els hi agradaria gaire, ho tinc clar, aquesta es la recepta que us vull transmetre . El meu pare, un romàntic caçador de segles passats, em proveïa de força senglar al restaurant, de manera que podia cuinar-lo a preu de menú, els meus clients estaven encantats!! Ja fa anys que no puc cuinar aquells senglars que el meu pare sacrificava de forma tan íntegra: li agradava pujar fins el més alt, pocs companys podien seguir-lo, amb una sol cartutx com a munició, si amb aquest sol cartutx no caçava res baixava de buit fins la propera. Ja  fa alguns anys que va morir a dalt de tot del Pirineu, caçant ... Des de les hores el compro, escollint la peça i caçat al Penedès. Tot i que fa temps que vaig deixar de menjar carn vermella,  el segueixo cuinant per clients i amics.

1- Tallem el llom-s a daus (calculeu 150 grs. de carn per comensal). El llom-s de senglar té que haver estat congelat al menys un parell de dies, la congelació ajuda a estovar les fibres de la carn. Hem de pensar que aquests animals tenen la carn més forta i musculada que les besties de granja. La part del llom es la meva preferida per estofar, es uniforme, gustosa i més tendre, sense greix.

2- Mesclem el llom tallat amb les verdures tallades en juliana i el vi. Un bon vi negre, a mi m'agrada utilitzar vins amb cos tipus "Sangre de toro" de Torres o un Rioja tipus "Viña Pomal" ... Verdures (millor de cultiu ecològic, de no ser-ho netejar bé sota l'aigua): ceba tendre, all negre, llorer, romaní, farigola, pastanaga, pebrots vermell i verd i api. La meitat de pes de verdures que de carn.

3 i 4- El vi te que cobrir el conjunt, tapem amb paper film i deixem macerar 48h. a la nevera. La maceració seguirà estovant la carn de senglar.

5- Colem el vi i reservem. Amb uns guants fins de metge ens disposem a separar els daus de carn de les verdures, de manera que tenim per una part el vi, per un altre els vegetals i per un altre la carn.

6- Aspecte d'un dau de carn macerat 48h. amb vi negre i les verdures i herbes. El seu aspecte ja es més melós, més tendre.

7- Fregim els daus de carn amb abundant oli de girasol fins que quedin daurats, així després amb la cocció quedaran amb més cos. Els fregim sense farina, per restar calories. Molt important deixar la carn escorre el temps que faci falta sobre paper secant de cuina per que perdi tot l'oli, tot. Reservem la carn a la nevera.

8- Aspecte d'un dau de carn fregit i escorregut. Daurat per fora i cru per dintre, sense restes d'oli.

9- Posem tots els vegetals a la cassola amb un raig d'oli d'oliva i coem. 

10- Quant els vegetals estan al "dente" afegim una quantitat raonable de sofregit de tomàquet casolà, remenem i deixem coure uns minuts. Per fer el sofregit de tomàquet necessitem 1kg. de tomacons madurs, millor ecològics (si no ho son netejar-los molt bé), tallar-los per la meitat i posar-los a la cassola amb un raig d'oli d'oliva, una ceba tendre tallada en juliana i uns 4 dents d'all negre. Deixar coure a foc molt suau 1-1.30h,  semitapat, tot anant remenant. Salpebrar al gust, afegir una polsada de sucre negre per treure l'acidés i passar tot el conjunt per el passapurés. Amb 1 Kg. de tomacons obtenim uns 500-600 gr. de salsa depenent de la maduració dels tomàquets. Si la quantitat de senglar que volem guisar no es molt gran per suposat que ens sobrarà sofregit, però ja el tindrem per qualsevol altre plat (ja posats a fer salsa de tomàquet casolana val la pena fer-ne al menys 1 Kg).

11- Afegim el vi de la maceració que havíem reservat, remenem i deixem coure una 1/2h.

12- Passem el conjunt de vegetals i vi per el túrmix, i després per el xino. Així obtindrem una salsa per el estofat fina i consistent.

13- Salpebrem la salsa i escalfem.

14- Afegim a la cassola la carn que havíem reservat i el tap de suro del vi de la maceració. El suro quan bull té la propietat de estovar la carn. Es un vell truc de caçadors que també utilitzen a Galícia quan fan bullir el pop, hi ha qui pensa que es una bestiesa, però a mi sempre m'ha donat un resultat excel·lent. Deixem coure el estofat a foc suau i anem remenant fins que la carn estigui del tot cuita. Ha de quedar tendre i melosa. Podem anar afegint brou si cal, si la salsa s' espessa massa (normalment no cal). El brou a de ser suau per no restar protagonisme a la carn de senglar, millor de pollastre i verdura. De no tindre brou podem afegir una mica d'aigua, millor d'osmosi o embotellada.

15- Quant la carn estigui tendre treure'm el tap de suro i afegirem una cullerada sopera de melmelada de tomàquet casolana. També podem afegir-la de gerds (arándanos), maduixa, figues o mores, però jo prefereixo la de tomàquet. La faig com la salsa de tomàquet que hem preparat abans per fer l'estofat, però sense salpebrar-la i afegint bastant més sucre negre, la deixo bullir a foc molt suau sense parar de remenar i la passo per el túrmix i per el xino, en lloc de fer servir el passapurés, per que quedi més fina. També la podeu comprar feta.

16- Per últim només ens quedarà afegir unes cebes baby que primer haurem fregit amb oli de girasol i deixat escórrer del tot. També podem acompanyar de patates bullides baby o d'arròs blanc o integral si ho preferim... Acabem de salpebrar l'estofat al gust. La melmelada de tomàquet, l'all negre i les cebes baby ens donaran un punt dolç en contrast de la fortor de la carn de senglar, deixant un gust molt agradable. 

17- Aspecte d'un dau de carn un cop estofat, ha de que dar molt tendre i gustós.

18- Ració de Civet de llom de porc senglar.



"COM FORMIGUES".

Escrito por Vinyarta 10-04-2016 en Des de la ment.. Comentarios (0)

S. Vinyarta. Dibuix a tinta Serie formigues, 28x16cm.


Recordo que quan era petita  em quedava embadalida mirant a les formigues. Teniem una genial casa de camp cap al interior de Castelldefels Platja per passar l'estiu, amb un immens tros de natura al davant i a 10 minuts de la platja a peu. Esta clar que als anys 60's-70's Castelldefels no era el que es ara, era un petit paradís molt a prop de Barcelona. 

Com us deia, flipava mirant a les formigues. Com carregaven amb provisions cap el niu, cap aquells mini volcans que eren l' entrada a casa seva. Com interactuaven entre elles quan es trobaven en contra direcció per el mateix camí, imaginava que eren persones que es trobaven per el carrer i es saludaven - Hola bon dia, cóm va avui la feina !! Les comparava amb els humans, amb les seves estructures socials: els carrers, les botigues, de compres, de passeig, families, obrers, cuiners, la reina ... Una societat una mica més rudimentària que la humana però molt semblant. Tindrien escoles a la seva manera, i no necessitaven ni joguines, ni llibres, ni cinema, ni música, per que tenien la natura per sortir a jugar i a aprendre cada dia. Es un fet que la imaginació d'un nen es inesgotable i la meva era infinita.

I si no necessitéssim de tantes coses per viure ??... I si fos suficient l' art de la natura per gaudir de la vida... Suposo que en un principi era així, aquells humans primitius pintant en les parets de les coves que els hi feien de casa ... Les coses no han canviat tant. Per sort tecnològicament si que em evolucionat molt, per lo bo i per lo dolent es clar, això va a l' una per desgracia. Però socialment anem a pas de formiga... Pot ser si fóssim immortals i no tinguéssim de fotre ma de la memòria col·lectiva, la nostre evolució hagués sigut més ferma i positiva. Clar que alguna cosa em diu que la immortalitat tampoc es la solució. Per un altre part lo de la memòria col·lectiva els hi va molt millor a les formigues, amb les seves rudimentàries societats, que a nosaltres els humans molt més individualistes i complexes, caldria tenir memòria de formiga... En tot cas estic segura de que hi han persones molt més evolucionades que altres, i es possible que els més evolucionats siguin els que tenen més memòria col·lectiva, o social. Crec que la memòria social ens fa menys egoistes, més empàtics, pot ser més complicats, però també més intel·ligents i sensibles, més creatius, més artistes, més espirituals ... Més de tot allò que ens diferència de la resta d'animals. 

I tot gracies a les formigues ... Espero que us agradi el dibuix.


"EDUARD I DYLAN"

Escrito por Vinyarta 05-04-2016 en Des dels sentits.. Comentarios (0)

VideoDylan

Avui, un dia plujós amb molta boira a Pontons, i mentre es cou el brou de verdures i pollastre (tot eco, es clar) en la meva super-cuina Smeg, per la qual no passen els anys, escolto música. Escolto l' Esperit del vent ...

El guitarrista, Eduard de Negri. El tema del vídeo, Dylan. El guitarrista, el meu company. El Dylan, el nostre fill. Així dons com no podia ser d'un altre manera: el meu guitarrista preferit i un dels seus millors temes, el que li va dedicar al nostre fill en el seu últim disc "Esperit del vent", gravat a Natural Sound Estudi, a Masia Can Pascol, a Pontons, a l' Alt Penedès, al 2015.

Es una fortuna !!  Tot queda a casa, en família. Música i cuina, cuina i música, treball i art, art alliberador, art i més art per els 5 sentits, a l'Alt Penedès, a Masia Can Pascol, a casa, al cos... El que està clar, es que mentre vivim, els humans necessitem grans dosis d'encantament per als sentits per tal de fer la vida més fàcil (no vull dir suportable), i als sentits es preferible encantar-los amb  sobredosis d'art que amb sobredosis d'alcohol i atracaments de menjar (paraula de cuinera). Al menys a partir dels 50, podeu estar segurs. I això al Penedès no es tan fàcil !!  No per falta d'art, no,no,no... sinó per excés de bon vi  i de tants altres productes gastronòmics d'aquesta terra :)  Diuen que la música desperta en el nostre cervell els mateixos plaers que la bona taula o que el sexe ...

Espero que us agradi el Tema, ideal per escoltar en un dia plujós com avui. I que també us agradi el Vídeo, que per cert, està realitzat per el meu cunyat, Miquel Navarro. (Cliqueu VideoDylan per veure'l).

M'encanta la pluja, ella també embadaleix els meus sentits. Vaig a encendre la llar de foc ....


SE'NS ACABA LA TEMPORADA DE CALÇOTS...

Escrito por Vinyarta 02-04-2016 en Des del cos.. Comentarios (0)

masiaspacanpascol

La temporada de calçots que va des del mes d'octubre fins al mes d'abril ja arriba a la seva fi. Jo la penso acomiadar el dia 15 d'abril rodejada de bons amics. Que a on ?? A Masia Spa Can Pascol "Of course", com no podia ser d'altre manera. Ja us explicaré quan toqui ... Ara vull compartir amb vosaltres una mica de informació interessant sobre aquest preuat vegetal de la nostre terra.

El seu origen es deu a un pagès de Valls, Tarragona, que a finals del S. XIX preparant unes cebes a la brasa es va despistar i se li van cremar. En lloc de tirar-les les va pelar treient les primeres capes  cremades i va descobrir que el seu  interior estava més tendre i gustós que mai. Ara només calia fer un bon romescu !!

Les cebes sempre han estat considerades com un producte particular: hortalissa, condiment, aliment i alhora medicament. Se li reconeixen propietats diürètiques, antioxidants i antibacterianes que contribueixen a prevenint el risc de patir malalties cardiovasculars.
És interessant destacar que els processos culinaris (brasa, cocció...) pràcticament no fan perdre les propietats d’ aquesta hortalissa. Els calçots com tot tipus de ceba son rics en vitamines, minerals i àcid fòlic i tenen moltes propietats terapèutiques remarcables: 

Son antioxidants (Detox) pel seu contingut en flavonoides i polifenols que contribueixen a reduir l’ efecte oxidatiu dels radicals lliures que donen lloc a l’ envelliment cel·lular. Són antisèptics i ajuden a eliminar productes nocius: la seva riquesa en sulfurs ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits, i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids. Els calçots són un dels vegetals més depuratius que hi ha al mercat i ajuden a perdre els líquids que el cos, sobretot en moments d'estrès.

També netegen les artèries i retarden el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada o ens veiem exposats a situacions difícils, com fred, constipats, tos... Les cebes en general tenen grans efectes mucolítics i per això són ideals per combatre algunes malalties de l'aparell respiratori, des de refredats i mocs fins a bronquitis. És per aquesta raó que es consideren antibiòtics naturals. 

Milloren la circulació de la sang, fins al punt que es fan servir per millorar malalties com la hipertensió, l’ arteriosclerosi, l’ angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació. Com que és un aliment alt en potassi i baix en sodi, s'aconsella per als que tenen la pressió alta.

Com tots els aliments de color blanc, els calçots tenen molt de calci ideal per als que pateixen osteoporosi.

Ara bé, el calçot té un efecte dilatador del intestí i, per tant, convé no abusar-ne en una sola menjada. De fet, els grams per ració recomanats són aproximadament 250, unes 12–15 unitats. Si en mengem en excés o, sobretot, si els combinem amb molt romescu, ens resultaran molt difícils de pair i pot ser que tinguem malestar intestinal (flatulències, punxades ...).



CUINA I TURISME RURAL SOSTENIBLE A MASIA SPA CAN PASCOL.

Escrito por Vinyarta 02-04-2016 en Des dels sentits.. Comentarios (0)

Video Carta de Masia Spa Can Pascol.

Des de l'Alt Penedès, terra en la que tinc la sort de viure amb la meva parella i el meu fill des de que al 2004 vam deixar "el bullici" de la gran Barcelona en busca de natura i  tranquil·litat. Des de Masia Spa Can Pascol, el nostre petit paradís on tots els somnis son possibles. Des d' on em dedico al turisme rural sostenible i a la cuina. Des d' on visc, treballo, cuino, dibuixo, sento, penso ... Des de la meva percepció. Des del meu sentir. Vull compartir amb tots vosaltres  les meves troballes, pensaments i moments.

El meu nom es Sílvia Vinyarta, sóc cuinera i empresària, propietària de dos negocis de turisme rural sostenible, tots dos a l' Alt Penedès: Masia Spa Can Pascol a Pontons, el poble més alt de l' Alt Penedès, i  de l' Apartament Turístic Parellada al casc antic de Vilafranca del Penedès. Però tot això ja s'anirà veient poc a poc ...

Aquest vídeo que avui us mostro destaca alguns dels plats de la carta de Masia Spa Can Pascol, la casa de turisme rural es ecològica i sostenible al igual que els aliments que en la carta treballo, ecològics i de Km. 0, difícil tasca en un país en el que la normativa no obliga a donar massa informació.

Us deixo aquest petit vídeo que es una mostra de la cuina de Masia Spa Can Pascol. Va ser un fantàstic dia dedicat a fotografiar els plats amb més sortida de la carta, plats que després vam gaudir menjant. El meu agraïment a Miquel Navarro, el meu cunyat i professional de la fotografia, per dedicar el seu temps i talent en la realització d'aquesta tasca. Espero que us agradi el vídeo.

Escrito por Vinyarta el 02-04-2016