"Mentre vivim"

alimentacion del futuro

"L'ALIMENTACIÓ DEL FUTUR"

Escrito por Vinyarta 22-11-2016 en Des del cos.. Comentarios (0)

llagosta-.-dibuix-a-tinta-28x21cm..png


Pot ser la humanitat vegi ben aviat un saltamartí, una larva o una formiga tal com ara veu una sardina, una gamba o un porc, com un suculent aliment ple de proteïnes amb molts elements nutritius. Segurament quan ja no quedin ni sardines ni gambes al  mar i això passarà en menys de 50 anys. Des del futur veurem horroritzats el maltractament animal que tenia lloc en la indústria càrnia, mirarem enrere posant mans al cap i crit al cel, pensant amb la matança del porc perpetuada per els nostres ancestres: si, el porc, un animal del que s'aprofitava tot ... Però un animal amb una intel·ligència d'un nen de 5 anys !! Quina bestiesa !! El mateix que ara podem sentir per els grans e intel·ligents mamífers marins que es caçaven al mar durant segles passats, de les balenes també s'aprofitava tot. Encara avui en dia hi ha besties descerebrats per el nostre planeta dedicant-se a aquesta cruel pràctica com si els hi anés la vida.

Si tenim en compte tots els avantatges que tenen els insectes com font d'aliment podem apostar que la indústria alimentaria ja està mans a l'obra, aviat els supermercats estaran plens de "nocilla de larves i cacau", de "burguers d'escarabat" i de mil processats més a base d'aquests primitius animalons. A part de ser font de proteïnes i de greixos, son barats. Hi han quasi 2.000 especies de insectes comestibles al món, a Àsia i Àfrica ja fa dies que hi fan "pinxos",  molt nutritius i econòmics. La cria i industrialització de insectes genera molts menys residus contaminants que la explotació càrnia de petits i grans mamífers i d'aus, no oblidem que les "caques de vaca" i el metà que deixen anar a l'atmosfera son el exponent més gran, o un dels més grans, en el tema del canvi climàtic. Els insectes son fàcils de transportar i serveixen com aliment en piscifactories. Produeixen molta més carn que un bou per el mateix pes de cereals consumits: un bou per 10 Kg de cereals menjats produeix 1 Kg de carn, els insectes en produeixen 8Kg. Increïble no !! 

Ara bé, per sort pels que ja estàveu fen arcades en el futur pròxim també podrem comptar amb alternatives a formigues i saltamartins. Estem salvats !!  Salvats per lo menys visualment, i a més no caldrà ni anar a comprar el menú, ens el imprimirem des de casa en 3D !!  Dic visualment per que una impressora alimentaria en 3D funciona amb cartutxos d'impressió plens d'elements comestibles, com ara proteïnes vegetals o animals, i les proteïnes animals ja sabem d'on s'obtindran en el futur. Clar que per un carnívor empedreït no serà el mateix un escarabat punxat en un pal per molt cruixent que estigui, que en forma d'una exquisida hamburguesa. A més en els laboratoris ja estan investigant com cultivar fibres musculars de vaca sense tindre que criar-les; esperançador ... Hamburgueses i entrecottes de boví es podran imprimir en un futur ... Faltarà veure com es solucionen els problemes esdevinguts en la nostra salut per l'ús d'additius com conservants o colorants o per els organismes vegetals genèticament modificats o transgènics ...

Si més no la salut del nostre planeta ho agrairà, "no hay mal que por bien no venga". Produir el menjar a casa serà molt menys contaminant , s'evitaran els problemes de conservació i de transport d'aliments. Si la humanitat arriba a temps podrà aturar el canvi climàtic, la contaminació per el transport d'aliments per terra o mar s'aturarà, les taronges, pomes o els iogurts deixaran de fer mils de kilòmetres; deixarem de malbaratar collites i àpats, i les "caques de vaca" deixaran d'emetre metà a l'atmosfera.

"CEREALS A LA BORSA. EL NEGOCI DE L'ALIMENTACIÓ".

Escrito por Vinyarta 13-07-2016 en Des de la ment.. Comentarios (1)

Dibuix a carbonet (Sense títol). S. Vinyarta, 1987.


Mentre més de 800 milions de persones no tenen aliments a diari o els tenen insuficients, insans o poc nutritius, milions de persones al mon mengen més del que necessiten, tenen problemes d'obesitat i  tones d'aliments son llençades diàriament a les escombraries.

La major part d'aliments venen carregats de químics, fertilitzants o manipulats genèticament. La producció d'aliments es una de les més grans industries de la globalització, un gran negoci, no compta qui menja, compta quan es guanya. Amb aquesta recepta la terra del nostre planeta està sent explotada per produir combustibles en lloc d'aliments. Cereals que juguen en borsa convertits en agrocombustibles per automòbils, cereals contaminats i contaminants de sols, aigua, llavors i de la nostre salut. I això no es res comparat amb el imparable augment del consum mundial de carn, la producció d'aliments per fer pinsos es esfereïdora, pinsos que alimentaran a milions d'animals esclavitzats en insalubres granges industrials amb el propòsit de convertir-se en el nostre aliment, indústria ramadera responsable d'un tant per cent molt elevat de les emissions d'efecte hivernacle que es un dels principals factors que contribueixen a la desforestació i al canvi climàtic.

El 75% de les llavors del nostre planeta estan en mans de només 10 empreses, entre las quals es troba Monsanto, multinacionals aquestes que dominen el mercat dels pesticides químics utilitzats en els cultius a nivell mundial.. El sector està en poques mans, donant molt poder tant en el control dels preus, com en el de les reserves i el de decisions polítiques. Mentre les multinacionals es reparteixen Africa, els agricultors locals no tenen accés a les seves terres ni als seus cultius autòctons. Cada cop faran falta més terres cultivables per alimentar a tot el planeta, amb el seu conseqüent increment d'aigua potable per adequar la producció agroalimentària a la demanda, i amb el canvi climàtic el problema no fa més que agreujar-se. Parlar de canvi climàtic es parlar d'enorme crisi i tots seguim com si no passes res.

Mentre les nostres pomes viatgen cap a Polònia, les pomes de Xile viatgen cap a nosaltres, el consum s'ha tornat boig, contaminem estúpidament el planeta amb innecessaris transports alimentaris. Desconeixem com s'elaboren els productes que consumim, de on venen o el que valen realment. Molts aliments es malmeten en els nostres frigorífics, kilos de fruites i verdures es llencen durant la distribució per no complir els criteris estètics que demanen els consumidors. Molts aliments s'adulteren amb pigments durant la industrialització per tindre millor color o amb medicaments i antibiòtics en nom de la nostre salut, quan el més saludable seria no menjar-los.

Sens dubte hem de ser més conscients i canviar les nostres costums de compra, hem de ser més responsables amb el nostre consum i amb el nostre entorn si volem que les coses canviïn i el desastre s'aturi. Es un tema que hem de gestionar nosaltres sols, des del sentit comú, sense esperar que ningú ho faci per nosaltres. Per un altre banda, la inversió en el sector agrícola ara es una de les inversions més productives per el que eliminar la fam al mon no es només un imperatiu moral, te sentit des d'un punt de vista econòmic. Una excusa que a uns pocs amb molt poder els hi va molt bé.

S. Vinyarta.



Llibres interessants sobre el tema: "El negocio de la comida", de Esther Vivas Esteve. "Vivan los animales", de Jesús Mosternin.