"COM FORMIGUES".

Escrito por Vinyarta 10-04-2016 en Des de la ment.. Comentarios (0)

S. Vinyarta. Dibuix a tinta Serie formigues, 28x16cm.


Recordo que quan era petita  em quedava embadalida mirant a les formigues. Teniem una genial casa de camp cap al interior de Castelldefels Platja per passar l'estiu, amb un immens tros de natura al davant i a 10 minuts de la platja a peu. Esta clar que als anys 60's-70's Castelldefels no era el que es ara, era un petit paradís molt a prop de Barcelona. 

Com us deia, flipava mirant a les formigues. Com carregaven amb provisions cap el niu, cap aquells mini volcans que eren l' entrada a casa seva. Com interactuaven entre elles quan es trobaven en contra direcció per el mateix camí, imaginava que eren persones que es trobaven per el carrer i es saludaven - Hola bon dia, cóm va avui la feina !! Les comparava amb els humans, amb les seves estructures socials: els carrers, les botigues, de compres, de passeig, families, obrers, cuiners, la reina ... Una societat una mica més rudimentària que la humana però molt semblant. Tindrien escoles a la seva manera, i no necessitaven ni joguines, ni llibres, ni cinema, ni música, per que tenien la natura per sortir a jugar i a aprendre cada dia. Es un fet que la imaginació d'un nen es inesgotable i la meva era infinita.

I si no necessitéssim de tantes coses per viure ??... I si fos suficient l' art de la natura per gaudir de la vida... Suposo que en un principi era així, aquells humans primitius pintant en les parets de les coves que els hi feien de casa ... Les coses no han canviat tant. Per sort tecnològicament si que em evolucionat molt, per lo bo i per lo dolent es clar, això va a l' una per desgracia. Però socialment anem a pas de formiga... Pot ser si fóssim immortals i no tinguéssim de fotre ma de la memòria col·lectiva, la nostre evolució hagués sigut més ferma i positiva. Clar que alguna cosa em diu que la immortalitat tampoc es la solució. Per un altre part lo de la memòria col·lectiva els hi va molt millor a les formigues, amb les seves rudimentàries societats, que a nosaltres els humans molt més individualistes i complexes, caldria tenir memòria de formiga... En tot cas estic segura de que hi han persones molt més evolucionades que altres, i es possible que els més evolucionats siguin els que tenen més memòria col·lectiva, o social. Crec que la memòria social ens fa menys egoistes, més empàtics, pot ser més complicats, però també més intel·ligents i sensibles, més creatius, més artistes, més espirituals ... Més de tot allò que ens diferència de la resta d'animals. 

I tot gracies a les formigues ... Espero que us agradi el dibuix.