"Mentre vivim"

masia can pascol

EDUARD DE NEGRI ENTREVISTA - "Músics del Penedès".

Escrito por Vinyarta 25-02-2017 en Des dels sentits.. Comentarios (0)

Entrevista Eduard de Negri TVV

Us deixo l'entrevista de Televisió de Vilafranca feta a l'Eduard de Negri el passat mes de gener 2017 a Natural Sound Estudi ( Masia Can Pascol. Pontons. Alt Penedès). On va ser gravat el seu últim disc "Esperit del vent".

"L'ALIMENTACIÓ DEL FUTUR"

Escrito por Vinyarta 22-11-2016 en Des del cos.. Comentarios (0)

llagosta-.-dibuix-a-tinta-28x21cm..png


Pot ser la humanitat vegi ben aviat un saltamartí, una larva o una formiga tal com ara veu una sardina, una gamba o un porc, com un suculent aliment ple de proteïnes amb molts elements nutritius. Segurament quan ja no quedin ni sardines ni gambes al  mar i això passarà en menys de 50 anys. Des del futur veurem horroritzats el maltractament animal que tenia lloc en la indústria càrnia, mirarem enrere posant mans al cap i crit al cel, pensant amb la matança del porc perpetuada per els nostres ancestres: si, el porc, un animal del que s'aprofitava tot ... Però un animal amb una intel·ligència d'un nen de 5 anys !! Quina bestiesa !! El mateix que ara podem sentir per els grans e intel·ligents mamífers marins que es caçaven al mar durant segles passats, de les balenes també s'aprofitava tot. Encara avui en dia hi ha besties descerebrats per el nostre planeta dedicant-se a aquesta cruel pràctica com si els hi anés la vida.

Si tenim en compte tots els avantatges que tenen els insectes com font d'aliment podem apostar que la indústria alimentaria ja està mans a l'obra, aviat els supermercats estaran plens de "nocilla de larves i cacau", de "burguers d'escarabat" i de mil processats més a base d'aquests primitius animalons. A part de ser font de proteïnes i de greixos, son barats. Hi han quasi 2.000 especies de insectes comestibles al món, a Àsia i Àfrica ja fa dies que hi fan "pinxos",  molt nutritius i econòmics. La cria i industrialització de insectes genera molts menys residus contaminants que la explotació càrnia de petits i grans mamífers i d'aus, no oblidem que les "caques de vaca" i el metà que deixen anar a l'atmosfera son el exponent més gran, o un dels més grans, en el tema del canvi climàtic. Els insectes son fàcils de transportar i serveixen com aliment en piscifactories. Produeixen molta més carn que un bou per el mateix pes de cereals consumits: un bou per 10 Kg de cereals menjats produeix 1 Kg de carn, els insectes en produeixen 8Kg. Increïble no !! 

Ara bé, per sort pels que ja estàveu fen arcades en el futur pròxim també podrem comptar amb alternatives a formigues i saltamartins. Estem salvats !!  Salvats per lo menys visualment, i a més no caldrà ni anar a comprar el menú, ens el imprimirem des de casa en 3D !!  Dic visualment per que una impressora alimentaria en 3D funciona amb cartutxos d'impressió plens d'elements comestibles, com ara proteïnes vegetals o animals, i les proteïnes animals ja sabem d'on s'obtindran en el futur. Clar que per un carnívor empedreït no serà el mateix un escarabat punxat en un pal per molt cruixent que estigui, que en forma d'una exquisida hamburguesa. A més en els laboratoris ja estan investigant com cultivar fibres musculars de vaca sense tindre que criar-les; esperançador ... Hamburgueses i entrecottes de boví es podran imprimir en un futur ... Faltarà veure com es solucionen els problemes esdevinguts en la nostra salut per l'ús d'additius com conservants o colorants o per els organismes vegetals genèticament modificats o transgènics ...

Si més no la salut del nostre planeta ho agrairà, "no hay mal que por bien no venga". Produir el menjar a casa serà molt menys contaminant , s'evitaran els problemes de conservació i de transport d'aliments. Si la humanitat arriba a temps podrà aturar el canvi climàtic, la contaminació per el transport d'aliments per terra o mar s'aturarà, les taronges, pomes o els iogurts deixaran de fer mils de kilòmetres; deixarem de malbaratar collites i àpats, i les "caques de vaca" deixaran d'emetre metà a l'atmosfera.

"CEREALS A LA BORSA. EL NEGOCI DE L'ALIMENTACIÓ".

Escrito por Vinyarta 13-07-2016 en Des de la ment.. Comentarios (1)

Dibuix a carbonet (Sense títol). S. Vinyarta, 1987.


Mentre més de 800 milions de persones no tenen aliments a diari o els tenen insuficients, insans o poc nutritius, milions de persones al mon mengen més del que necessiten, tenen problemes d'obesitat i  tones d'aliments son llençades diàriament a les escombraries.

La major part d'aliments venen carregats de químics, fertilitzants o manipulats genèticament. La producció d'aliments es una de les més grans industries de la globalització, un gran negoci, no compta qui menja, compta quan es guanya. Amb aquesta recepta la terra del nostre planeta està sent explotada per produir combustibles en lloc d'aliments. Cereals que juguen en borsa convertits en agrocombustibles per automòbils, cereals contaminats i contaminants de sols, aigua, llavors i de la nostre salut. I això no es res comparat amb el imparable augment del consum mundial de carn, la producció d'aliments per fer pinsos es esfereïdora, pinsos que alimentaran a milions d'animals esclavitzats en insalubres granges industrials amb el propòsit de convertir-se en el nostre aliment, indústria ramadera responsable d'un tant per cent molt elevat de les emissions d'efecte hivernacle que es un dels principals factors que contribueixen a la desforestació i al canvi climàtic.

El 75% de les llavors del nostre planeta estan en mans de només 10 empreses, entre las quals es troba Monsanto, multinacionals aquestes que dominen el mercat dels pesticides químics utilitzats en els cultius a nivell mundial.. El sector està en poques mans, donant molt poder tant en el control dels preus, com en el de les reserves i el de decisions polítiques. Mentre les multinacionals es reparteixen Africa, els agricultors locals no tenen accés a les seves terres ni als seus cultius autòctons. Cada cop faran falta més terres cultivables per alimentar a tot el planeta, amb el seu conseqüent increment d'aigua potable per adequar la producció agroalimentària a la demanda, i amb el canvi climàtic el problema no fa més que agreujar-se. Parlar de canvi climàtic es parlar d'enorme crisi i tots seguim com si no passes res.

Mentre les nostres pomes viatgen cap a Polònia, les pomes de Xile viatgen cap a nosaltres, el consum s'ha tornat boig, contaminem estúpidament el planeta amb innecessaris transports alimentaris. Desconeixem com s'elaboren els productes que consumim, de on venen o el que valen realment. Molts aliments es malmeten en els nostres frigorífics, kilos de fruites i verdures es llencen durant la distribució per no complir els criteris estètics que demanen els consumidors. Molts aliments s'adulteren amb pigments durant la industrialització per tindre millor color o amb medicaments i antibiòtics en nom de la nostre salut, quan el més saludable seria no menjar-los.

Sens dubte hem de ser més conscients i canviar les nostres costums de compra, hem de ser més responsables amb el nostre consum i amb el nostre entorn si volem que les coses canviïn i el desastre s'aturi. Es un tema que hem de gestionar nosaltres sols, des del sentit comú, sense esperar que ningú ho faci per nosaltres. Per un altre banda, la inversió en el sector agrícola ara es una de les inversions més productives per el que eliminar la fam al mon no es només un imperatiu moral, te sentit des d'un punt de vista econòmic. Una excusa que a uns pocs amb molt poder els hi va molt bé.

S. Vinyarta.



Llibres interessants sobre el tema: "El negocio de la comida", de Esther Vivas Esteve. "Vivan los animales", de Jesús Mosternin.


CIVET DE LLOM DE SENGLAR.

Escrito por Vinyarta 23-04-2016 en Des dels sentits.. Comentarios (0)

Després de més de 20 anys cuinant senglar, aquesta es sens dubte la manera de cuinar-lo que millor resultat m'ha donat. Des de que ja fa uns quants anys vaig tindre el primer Restaurant al carrer Aribau de Barcelona fins ara, he cuinat el porc senglar del dret i del revés mil vegades. L' experiència es un grau i després de tantes  opcions,  tot i estant segura de que a alguns cuiners de "la vieja escuela" potser no els hi agradaria gaire, ho tinc clar, aquesta es la recepta que us vull transmetre . El meu pare, un romàntic caçador de segles passats, em proveïa de força senglar al restaurant, de manera que podia cuinar-lo a preu de menú, els meus clients estaven encantats!! Ja fa anys que no puc cuinar aquells senglars que el meu pare sacrificava de forma tan íntegra: li agradava pujar fins el més alt, pocs companys podien seguir-lo, amb una sol cartutx com a munició, si amb aquest sol cartutx no caçava res baixava de buit fins la propera. Ja  fa alguns anys que va morir a dalt de tot del Pirineu, caçant ... Des de les hores el compro, escollint la peça i caçat al Penedès. Tot i que fa temps que vaig deixar de menjar carn vermella,  el segueixo cuinant per clients i amics.

1- Tallem el llom-s a daus (calculeu 150 grs. de carn per comensal). El llom-s de senglar té que haver estat congelat al menys un parell de dies, la congelació ajuda a estovar les fibres de la carn. Hem de pensar que aquests animals tenen la carn més forta i musculada que les besties de granja. La part del llom es la meva preferida per estofar, es uniforme, gustosa i més tendre, sense greix.

2- Mesclem el llom tallat amb les verdures tallades en juliana i el vi. Un bon vi negre, a mi m'agrada utilitzar vins amb cos tipus "Sangre de toro" de Torres o un Rioja tipus "Viña Pomal" ... Verdures (millor de cultiu ecològic, de no ser-ho netejar bé sota l'aigua): ceba tendre, all negre, llorer, romaní, farigola, pastanaga, pebrots vermell i verd i api. La meitat de pes de verdures que de carn.

3 i 4- El vi te que cobrir el conjunt, tapem amb paper film i deixem macerar 48h. a la nevera. La maceració seguirà estovant la carn de senglar.

5- Colem el vi i reservem. Amb uns guants fins de metge ens disposem a separar els daus de carn de les verdures, de manera que tenim per una part el vi, per un altre els vegetals i per un altre la carn.

6- Aspecte d'un dau de carn macerat 48h. amb vi negre i les verdures i herbes. El seu aspecte ja es més melós, més tendre.

7- Fregim els daus de carn amb abundant oli de girasol fins que quedin daurats, així després amb la cocció quedaran amb més cos. Els fregim sense farina, per restar calories. Molt important deixar la carn escorre el temps que faci falta sobre paper secant de cuina per que perdi tot l'oli, tot. Reservem la carn a la nevera.

8- Aspecte d'un dau de carn fregit i escorregut. Daurat per fora i cru per dintre, sense restes d'oli.

9- Posem tots els vegetals a la cassola amb un raig d'oli d'oliva i coem. 

10- Quant els vegetals estan al "dente" afegim una quantitat raonable de sofregit de tomàquet casolà, remenem i deixem coure uns minuts. Per fer el sofregit de tomàquet necessitem 1kg. de tomacons madurs, millor ecològics (si no ho son netejar-los molt bé), tallar-los per la meitat i posar-los a la cassola amb un raig d'oli d'oliva, una ceba tendre tallada en juliana i uns 4 dents d'all negre. Deixar coure a foc molt suau 1-1.30h,  semitapat, tot anant remenant. Salpebrar al gust, afegir una polsada de sucre negre per treure l'acidés i passar tot el conjunt per el passapurés. Amb 1 Kg. de tomacons obtenim uns 500-600 gr. de salsa depenent de la maduració dels tomàquets. Si la quantitat de senglar que volem guisar no es molt gran per suposat que ens sobrarà sofregit, però ja el tindrem per qualsevol altre plat (ja posats a fer salsa de tomàquet casolana val la pena fer-ne al menys 1 Kg).

11- Afegim el vi de la maceració que havíem reservat, remenem i deixem coure una 1/2h.

12- Passem el conjunt de vegetals i vi per el túrmix, i després per el xino. Així obtindrem una salsa per el estofat fina i consistent.

13- Salpebrem la salsa i escalfem.

14- Afegim a la cassola la carn que havíem reservat i el tap de suro del vi de la maceració. El suro quan bull té la propietat de estovar la carn. Es un vell truc de caçadors que també utilitzen a Galícia quan fan bullir el pop, hi ha qui pensa que es una bestiesa, però a mi sempre m'ha donat un resultat excel·lent. Deixem coure el estofat a foc suau i anem remenant fins que la carn estigui del tot cuita. Ha de quedar tendre i melosa. Podem anar afegint brou si cal, si la salsa s' espessa massa (normalment no cal). El brou a de ser suau per no restar protagonisme a la carn de senglar, millor de pollastre i verdura. De no tindre brou podem afegir una mica d'aigua, millor d'osmosi o embotellada.

15- Quant la carn estigui tendre treure'm el tap de suro i afegirem una cullerada sopera de melmelada de tomàquet casolana. També podem afegir-la de gerds (arándanos), maduixa, figues o mores, però jo prefereixo la de tomàquet. La faig com la salsa de tomàquet que hem preparat abans per fer l'estofat, però sense salpebrar-la i afegint bastant més sucre negre, la deixo bullir a foc molt suau sense parar de remenar i la passo per el túrmix i per el xino, en lloc de fer servir el passapurés, per que quedi més fina. També la podeu comprar feta.

16- Per últim només ens quedarà afegir unes cebes baby que primer haurem fregit amb oli de girasol i deixat escórrer del tot. També podem acompanyar de patates bullides baby o d'arròs blanc o integral si ho preferim... Acabem de salpebrar l'estofat al gust. La melmelada de tomàquet, l'all negre i les cebes baby ens donaran un punt dolç en contrast de la fortor de la carn de senglar, deixant un gust molt agradable. 

17- Aspecte d'un dau de carn un cop estofat, ha de que dar molt tendre i gustós.

18- Ració de Civet de llom de porc senglar.



"EDUARD I DYLAN"

Escrito por Vinyarta 05-04-2016 en Des dels sentits.. Comentarios (0)

VideoDylan

Avui, un dia plujós amb molta boira a Pontons, i mentre es cou el brou de verdures i pollastre (tot eco, es clar) en la meva super-cuina Smeg, per la qual no passen els anys, escolto música. Escolto l' Esperit del vent ...

El guitarrista, Eduard de Negri. El tema del vídeo, Dylan. El guitarrista, el meu company. El Dylan, el nostre fill. Així dons com no podia ser d'un altre manera: el meu guitarrista preferit i un dels seus millors temes, el que li va dedicar al nostre fill en el seu últim disc "Esperit del vent", gravat a Natural Sound Estudi, a Masia Can Pascol, a Pontons, a l' Alt Penedès, al 2015.

Es una fortuna !!  Tot queda a casa, en família. Música i cuina, cuina i música, treball i art, art alliberador, art i més art per els 5 sentits, a l'Alt Penedès, a Masia Can Pascol, a casa, al cos... El que està clar, es que mentre vivim, els humans necessitem grans dosis d'encantament per als sentits per tal de fer la vida més fàcil (no vull dir suportable), i als sentits es preferible encantar-los amb  sobredosis d'art que amb sobredosis d'alcohol i atracaments de menjar (paraula de cuinera). Al menys a partir dels 50, podeu estar segurs. I això al Penedès no es tan fàcil !!  No per falta d'art, no,no,no... sinó per excés de bon vi  i de tants altres productes gastronòmics d'aquesta terra :)  Diuen que la música desperta en el nostre cervell els mateixos plaers que la bona taula o que el sexe ...

Espero que us agradi el Tema, ideal per escoltar en un dia plujós com avui. I que també us agradi el Vídeo, que per cert, està realitzat per el meu cunyat, Miquel Navarro. (Cliqueu VideoDylan per veure'l).

M'encanta la pluja, ella també embadaleix els meus sentits. Vaig a encendre la llar de foc ....